Finalment la fira de Frankfurt ha començat. He d'acceptar que vaig arribar a pensar que era un event que mai es produïria...
Però sí i, en concret, amb un discurs de Quim Monzó del qual n'he extret "els millors moments" que tens avall dividit per paràgrafs. A veure quin és el que més t'agrada...

Gràcies Quim per dir coses que només els artistes sabeu dir com cal. 

-> Accés al discurs sencer en alemany, català, anglès i castellà

EL CONTE DE QUIM MONZÓ:

Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben, i ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin sempre i quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors o els repartidors de butà).
Comments (0)
Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, er tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No ’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la
gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”
No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions.
Comments (0)

Per això té dubtes a propòsit de la invitació a Frankfurt. ¿De cop i volta el món s’ha tornat magnànim amb ells (la cultura catalana), quan n’hi ha tants que els volen perpètuament perifèrics?

Comments (0)
Cap literatura sense Estat d’aquesta Europa (que ara diuen que construïm entre tots), no ha estat ni és tan sòlida, tan
dúctil i tan continuada.
Comments (0)
(...) ara fa poc més d’un segle (el 1904) el jurat del premi Nobel de literatura va premiar Frederic Mistral. Frederic Mistral no era català. Era occità. Però la referència serveix —no sols perquè alguns catalans i alguns occitans se senten a prop— sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació- Estat (“Soyez propre, parlez français!”) que —mai més a la vida— cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel.
Comments (0)

(Ramon Llull) Era mallorquí, d’aquesta Mallorca avui esdevinguda un ‘Bundesland’ geriàtricoturístic alemany.

Comments (0)
Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraulescomodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient.
Comments (0)


General comments
There are no comments.

Any general comment?:



This forum has been assessed 17 times [Participate] [View the results for this forum]